Amarant
el Temps
Xavier Penya-roja
XÀTIVA 2016
Cales en l’humus
“Com les fulles ufanoses d’un arbre exuberant
que unes cauen i altres creixen,
així són les generacions humanes:
l’una mor i l’altra naix”
(Siràcida, 14, 18)
Oh riu sempre anhelant!
Represa del meu poemari:
“Cant
d’antiga melodia”
Berles de terrissa aterrades
entre les runes d’altres temps,
fins a mi arribeu parlant-me
d’antiga fam,
d’antiga set.
Colors, sons i paraules
afrontant i vencent al temps,
creacions d’artistes
de l’home preservant l’anhel.
Homes i dones sense nom
el vostre crit llançat al
vent.
Homes i dones pel món
el vostre cant cercant cel
obert.
Oh riu sempre anhelant
fluint pels indrets del temps,
la vostra llum irradiant
amb fulgurants llampecs!
7
8
Estret de les Aigües
Vall de Neander,
el teu riu donà vida
a l’homo Neandertal.
Vall de l’Estret de les Aigües,
llera del riu Albaida i Cova Negra,
habitacle del nostre Neandertal.
Corprenedores troballes:
fèmur i radi,
mandíbula i dents...
útils per al vostre sobreviure;
parietals d’adult,
fragment cranial infantil...
receptacles de la vostra ment.
El vent del temps porta hàlits
que fins a mi arriben,
passejant per la vostra vall.
9
10
Palaus exhibits
Palaus antics restablida
la vostra perduda semblança.
Joies de la nostra historia,
del nostre patrimoni!
Vos exhibim amb molta ufana.
Parets restaurades,
buides i fredes
ençà del temps:
on és la vostra benanança
i les vostres festes?
on sou aquells
que hi habitàveu?
Ara en algun sepulcre
de claustre monàstic,
el vostre nou palau.
Avantatgeu
als que habitaren les cabanes,
ara les despulles sota terra?
11
12
Despulles d’Alarcos
Imatge corprenent d’una excavació
Per atzar t’han nomenat
portaveu dels teus companys,
escombraria llançada en comuna fosa.
La teua ossada emergint d’entre les
despulles,
cimejant el crani amb mirada buida
instant
el nostre esguard.
Tenies ganes de viure,
et dugueren al camp de batalla.
Pot ser ni tan sols confiaves en
aquell
tan desgavellat afer.
Tenies por, com no!
Però tu no manaves ni de la teua
vida.
La mort t’arrabassà i et tiraren a
la fosa,
ja inaprofitable,
junt als teus companys.
La teua mirada buida sembla ens
suplica:
centellejant encara un hàlit del que
fores,
ens fonem en un mateix vent.
13
14
Benet XIII a Peniscola
Sobre pedra aïllada dins la mar
governes l’Església,
solitari i ferm en la teua raó.
Tu ets Petrus.
La remor de la mar dolçament
t’endinsa en la consolació,
Boeci sobre el faristol i
tants altres savis al teu entorn.
Mes,
la mar és inestable com
la nostra fortalesa,
batent amb fúria la roca.
A través del finestral mires
cap a l’est on la mar és immensa,
tant
que et va entelant la llunyana Roma
15
16
Roma
Esveltes columnes enlairades
vestigi d’antiga grandesa:
fòrums, basíliques i temples,
amfiteatres, circs i termes,
aqüeductes i calçades...
“Roma caput mundi”.
Tot en tu és ja ruïna.
Nombroses esglésies,
guarnides amb els teus marbres,
envaïren el teu enderroc.
Basílica de Sant Pere,
temple i fòrum d’un nou poder.
Grandiositat marmòria.
“Ecclesia Romae,
caput urbi et orbi”.
Una imatge en marbre blanc,
dolorida i tendra,
em trasllada a terres de Palestina:
pels seus camins un home jove,
ara mort sobre la falda d’ella,
parlava d’un Déu d’amor.
17
18
Historia anhelada
“Mi puesto en las fronteras me había mostrado
una
cara de la victoria
que no figura en la columna trajana”
Memorias de Adriano, M. Yourcenar
Arcs de triomf,
columnes victorioses!
Despietada dominació
gravada en pedra.
Moments en el temps aclamats
centre i focus de civilització.
Per què finireu?
On és allò d’amagat dins l’home,
assenyat i humil,
no perible,
avinent per conduir la historia?
19
20
Humana Comèdia
Molts anys ja
que al cor de la ment,
el volca límbic entrà en ignició.
Passions en pugna
ordidores de la nostra historia.
Acompanyats per Virgili veiem
els cercles infernals
impregnant la història,
amb avidesa depredant:
exiliats i marginats,
nens sense futur,
dones amb temença,
desterrats de la vida...
violència i mort.
Amarats amb la Passió de Beatriu,
niada al mateix cor de la ment,
somniarem el paradís de Dante.
Amb arduïtat va obrint-se pas
dins la història!
21
22
Graneja l’espiga
“L’home bo,
del bon tresor del seu cor,
en trau la bondat...” (Lluc 6, 45)
Vents primaverals verdegen
el blat naixent de la lluita,
graneja l’espiga
anunciant la utopia.
Espera amenaçada per ventades
de tramuntana i ponent...
Ràfegues de raons obcecades
i de sentiments ferits,
agosten la collita.
On el suport ferm
transformador de la historia?
23
24
A la manera
de Machado en “Elogios”
Record de gratitud per als qui,
ja sumits en l’humus,
assistiren a la forja de la meua
ment.
Acreditat expert en art,
Alfonso Roig em transmeté un raig
de la seua sensibilitat.
Esser d’ontologies i metafísiques,
Rafael Martínez Ferri confià
en el meu procés intel·lectiu.
Estudiós del pensament filosòfic,
Eduardo Poveda em mostra
la idea nuclear de Marx.
Ja endinsat en herències
teològiques,
Agustín Andreu m’oferí l’eina adient
per esporgar fe i teologia.
Home savi i avantatjat al seu
entorn,
Josep Espasa m’obrí l’horitzó
de la teologia negativa,
del Jesús de Palestina.
Cales en l’humus més proper
pervivint encara en mi.
25
26
Pessimisme esperançat
Encara adolescent,
aquell professor et va dir:
“abogado de causas perdidas”,
tal una premonició de futur.
Quan jove et donares
a la fervent tasca renovadora.
En la comesa
aprofundires el coneixement:
“amare aude”,
camí d’humanització.
Mes mire la historia i el present
i aquell horitzó de futur s’esvaeix,
sembla impossible.
La nau en que solquem el temps
capcineja a mercè del temporal,
el far no s’albira.
Tan sols em queda,
“advocat de causes perdudes”,
creure que es pot amarar l’entorn.
27
28
In Itinere
“... Si s’aparta del seu camí,
la Saviesa l’abandonarà...”
(Siràcida 4, 19)
I
“Descubre tu
presencia,
y máteme tu
vista y hermosura...”
(“Cántico
Espiritual", S. Juan de la Cruz)
Òbric la finestra
a la fresca matinada:
el cos es delita,
i el goig m’envaeix.
Què bo és poder trobar
noves matinades!
33
34
Llegint poesia en nit encara fosca
l’alba anuncia el dia.
La repetició sabuda no anul·la
la sorpresa d’un nou dia.
La nit i el dia
en moviments de dansa
de la terra i el sol.
Immersos en aquesta dansa,
dansadors sufís,
ens deixem dur en el temps
d’amorosida saviesa.
35
36
“ ... hacer volar
al pajaro de arcilla para siempre”
“Mandorla/Iluminación” J. A.
Valente.
Dona i Home,
humus
de la terra sorgits,
cridats amb tots els essers
a la dansa nupcial.
Dona i Home,
fidel desig amorosit!
Carn en carn plegats
fins la fusió dels llavis en el bes,
gojosa immersió
en la llum de les mirades.
Dona i Home,
Humus,
cridats al vol en la dansa.
37
38
El temps treballa entelant
el cos de teranyines.
Deixa
que els meus dits el recorren,
els meus llavis el besen,
desvelant tota la seua bellesa.
39
40
Carn ardent en flama,
fermesa d’antigues flamerades.
Carn, sempre viva,
mantens el caliu
d’una carícia,
d’un bes.
Carn, sempre viva,
tostemps anhelant l’estimada.
41
42
Quan de bo el retrobament
en l’enyorada
carnalitat de l’amor!
Pell amb pell en l’abraçada nua,
travessem l’endurida epidermis
per tanta crosta acumulada.
Pell amb pell en l’abraçada nua,
endinsant-nos l’un en l’altre
com en delitós mar inesgotable.
Llavi amb llavi en carnalitat de bes
fluint als resplendents ulls,
palès als joiosos rostres.
Venturosament disperses
les ombres de l’aïllament!
Vol d’un únic cos
assaborit en fugisser moment,
diluint-se en quotidià viure.
Ajuntem sovint els nostres cossos
nus.
Arrabassats per tant radiant
flamerada,
amerem d’amor la vida.
43
44
Surge amica mea
i donam la mà.
Em delite per beure el teu amor
en la dolçor dels teus llavis.
La teua ànima amorosida
brolla als teus ulls.
No em tanques la finestra!
45
46
Travesses el Jardí del Bes
en una tarda de primavera:
brots nous i tendres,
cant dels ocells,
lluminositat.
Són ja moltes primaveres!
Quan menut embriagat
pel flaire de les acàcies...
Ja gran amb els fills
per aquest mateix jardí...
Tot ha anat passant,
fugint.
Flueix dins teu la saba,
tostemps reverdit.
47
48
Entre els records
que fixen el passat
sobre el tauler de la memòria,
un acut sovint.
Evocant moments preterits,
els fills de sobte es fan presents:
el primer balboteig,
les estones casolanes,
les excursions pel camp...
l’ardu desplegament jovenívol.
Fort lligam el dels fills!
Per força mudant
en fil de seda,
en tènue fil d’aranya...
Resseguint cascú les seues òrbites
romanen els afectes.
49
50
A l’alba
isc a la terrassa:
estreles centellejant
entre l’incipient claror,
blaus i rosats
i un gran núvol gris.
Instant de gaubança
efímer.
Amb plena comunió de goig,
també tu serenament
et veus fugisser.
51
52
En una matinada primaveral
per la muntanya màgica del castell:
la bellesa dels acants i
el cant dels ocells,
el tebi sol naixent entre l’arbreda,
la suau brisa i el límpid cel entren
per tots els porus del cos,
fins el més recondit de l’anima.
O és al revés,
l’ànima embriagada
endolceix el cos?
Hi ha moments que no cal res més!
53
54
Si el món és tan
formós, Senyor...
Amb quins altres
sentits me’l fareu veure...
“Cant Espiritual”, Joan Maragall.
Al capvespre en la terrassa,
rodejat de plantes recent regades i
agraïdes amb les seues flors,
uns ocellets
entre les rames de la buguenvíl·lia
canten i es donen el pic.
Alce la vista deixant per un moment
el llibre que em té captivat.
La lluminositat d’aquesta hora,
minvada ja la seua fortor,
nítidament dibuixa
el calvari i la Penya-roja.
Sobtadament em copsa
un rampell d’eternitat.
Rampell que és i ja no hi es,
com no seran el cant dels ocells,
la flor i la muntanya.
Ni tampoc aquestes paraules,
estoigs que custodien
el tresor de la ment.
Però amb tot...,
rampell que és
i romandrà.
55
56
Allí me
mostrarías
aquello que mi
alma pretendía
y luego me darías
allí, tu vida
mía,
aquello que me
diste el otro día.
(“Cántico Espiritual”, San Juan de
la Cruz)
La sorpresa d’una nova albada,
la caminada pel boscatge amb el vent
musicant entre l’arbreda,
la fusió dels llavis en el bes.
Estilets escindint les boires
de la minvada mirada,
aquella que no ateny
“allò que l’ànima pretenia”.
Esclats a tocar d’ànima,
prompte diluïts en quotidiana vulgaritat.
Vivències cimals que intuïm
podríem fer-nos exclamar:
“Allí tot seguit em donaries
allò que l’ànima pretenia”.
57
58
II
No et digues
mai que, de cert, és sobrera la vida,
Ni que el pes de la mort trenca els
besos a l’Hades,
Ni que el cor
del no-res et fa l’albada inútil.
( “Sis Bachianes” Antoni Ferrer)
Llegint a Joan Margarit
El poeta, immers
en pluges i records,
va endinsant-se en melangies del
passat.
I mire la mà que sostén el llibre:
són les mans del pare,
rugoses i tacades,
aquelles amb les que jugaves de
menut!
Afalagant la gent et diu:
què bé que estàs...
estàs igual...
I t’ho creus!
Però mires les teues mans...
els teus ulls al mirall...
I amb placidesa et dius:
Ets ja vell!
61
62
Tot fa ja tant de temps!
El bes de la mare a la nit
i el caliu familiar.
L’induït balboteig infantil
“sacerdote santo”,
dreçant el teu futur.
Tot fa ja tant de temps!
L’adolescent porfidiejant
per sotjar el seu camí.
El jove ja madur,
tan acompanyat i
tan sol.
Sí,
Tot fa ja tan de temps!
Àdhuc l’encontre amorós
i l’emotiu adveniment dels fills.
Sí,
tot fa tan de temps!
I ara mire endavant i
queda tan poc de temps!
63
64
En el taulell hi ha una rosa
i un pètal s’ha caigut
i se l’ha engolit la mar...
Neus en el meu aniversari.
Hui m’he mirat a l’espill:
baix els pòmuls,
una concavitat s’ha fet present
palesant l’amagada calavera.
Com al final d’unes vacances
envaeix l’ànim l’enyorança:
s`ha acabat tan prompte el temps!
Acomplit
encetaràs nova travessia:
penetraràs en el secret de la mar
que engolí els pètals de la rosa,
ja no grisa i trista,
ara propera i lluminosa.
65
66
Laboriosa escalada pel temps!
Arribat ja al seu cim,
tot va alleugerint-se.
Caminant per la cordal,
no et pots detenir,
rabent el temps et marca el pas.
Veus ja la fi a l’horitzó.
Malenconiós cerques en la memòria,
i entre tanta futilitat trobes
aquell cant d’antiga melodia
filó d’amorosida vida.
Quan a la fi et detingues voldries
aquest fora tan sols
en la teua memòria.
67
68
Vicent Martínez en el record
Per avatars fortuïts,
ja entrats en anys,
confluirem en cercle d’amics.
Ens veiem regularment:
excursions, passejos, esmorzars...
Un dia com tants,
de sobte,
la Dama es fixà en tu.
Des d’aleshores,
amb més lucidesa sabem
ella juga als daus amb nosaltres.
69
70
Tornaves a casa
acabada la feina,
sobre la moto cavalcaves
cants de futur:
vivies en plena joventut.
En el camí,
ja prop del poble,
una corba, un pont:
sense tu adonar-te’n,
amagada,
la Dama t’esperava.
Sobre amorosit llac familiar,
una gran pesantor pertorbà
el cor dels teus.
Passats els anys,
el llac és quiet.
71
72
Mort ja no hi ets!
Encara sí el teu cos
i al seu entorn els que et volien.
Prompte cendra a soles,
absurdament ben poca cosa.
Quedaran petjades
del teu pas ja absent.
Persistents a l’inici:
el lloc a casa,
l’escriptori i els llibres...
Records encara càlids.
Poc a poc
tan sols
espurneig neuronal fugisser.
Passarà temps i,
per atzar,
algú trobarà aquell senyal
en un llibre que llegires.
73
74
Quan més propera,
menys paorosa ets!
No ja Dama de la dalla,
ara Dama de túnica blanca
envoltant-me com minyó.
Em feia basarda
pensar-me dins el taüt.
Ara em veig en camí
cap el foc i la cendra,
per anar-me’n
amb el núvol, el foc i el vent.
75
76
Deleres el vol alliberador
i ets passerell de curt vol,
atret per reclam enlluernador.
Quant desitjable aquell corrent que
et remunta, obrint-te els ulls
al recòndit secret!
Assaja el vol,
tempteja la corrent del vent,
gaudeix dins d’ella.
Arribat el moment
no ja molt llunya,
et deixaràs endur amb placidesa.
77
78
T’esperaven pinces i bisturí
per sanejar el teu envellit cor:
fruïres del que t’envoltava
immers en instant cimal.
T’esperaven pinces i bisturí,
i amb comunió joiosa
la vida i la mort es fonien.
79
80
III
“... cesó todo, y dejeme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.”
(San Juan de la Cruz: Noche Oscura)
“Allí me mostrarías
aquello que mi alma
pretendía...”
(San Juan de la
Cruz: Cántico Espiritual)
“Entreme donde
no supe,
y quedeme no
sabiendo,
toda ciéncia trascendiendo”
(San
Juan de la Cruz: Coplas)
Pot ser,
al primer revolt del temps
cal passar el seu llindar.
Des d’aquest indret estant
et preguntes:
què et vas a trobar?
I ningú et respon.
El silenci s`imposa.
83
84
Preguntem al nostre entorn
i Déu no hi és,
caminem el temps
i no el veiem.
Silenci de Déu!
Soledat de l’home!
Apressats per afanys
caminem a fosques.
85
86
¡Oh llama de amor viva,
Que tiernamente
hyeres
De mi alma en el más profundo centro!
...
Rompe la tela de este dulce encuentro.
(“Llama de amor viva” San Juan de la Cruz)
Tan sols subtil tela separa
vida i mort,
per a qui crema d’amor:
“Trenca ja aquesta tela
per a fruir de l’amor!”.
Murada pètria
entre vida i mort,
per als qui els moments cimals
escassos i fugisseres
no fereixen l’ànima.
Deixem caure la murada, quan
l’avanç dels dies ens treu
allò al que l’ànima
tan fortament s’afecciona.
87
88
Érase un marinero
que hizo un jardín junto al mar,
y se metió jardinero.
Estaba el jardín en flor,
y el jardinero se fue
por esos mares de Dios.
(A. Machado, CXXXVII, III)
Mar immens i lluminós
invitant-me al teu arcà!
He nedat nu en les teues aigües
fruint del frec del sol i la sal,
submergit entre les algues
i el seguici dels peixos.
Jardiner en vida!
He hagut d’esporgar i aclarir
despullant cor i ment,
per a fruir de la llum i els colors,
dels perfums i sons del meu jardí.
Immers en la mort plena nuesa
m’endinsaré en el misteri,
el secret de la vida,
la plenitud de la Paraula.
89
90
Silenci de Déu!
Déu amagat
a la foraviada mirada.
Pregunta a la fosca
on no s’hi veu res.
Silenci de Déu!
Déu amagat
a la foraviada mirada.
Llum i paraula
al sí del nostre silenci.
91
92
TAULA DE POEMES
Cales en l’humus
Ho riu sempre anhelant........................................
7
Estret de les aigües...............................................
9
Palaus exhibits.....................................................11
Despulles d’Alarcos.............................................13
Benet XIII a Peniscola.........................................15
Roma....................................................................17
Historia anhelada................................................19
Humana Comedia................................................21
Graneja l’espiga..................................................23
A la manera de Machado en “Elogiós”..............25
Pessimisme esperançat........................................27
In Itinere
I.-
Òbric la
finestra...................................................33
Llegint poesia en nit encara fosca......................
35
Dona i Home........................................................37
El temps treballa
entelant....................................39
Carn ardent en flama...........................................41
Quan de bo el retrobament..................................43
Surge amica mea..................................................45
Travesses el Jardí del bes....................................47
Entre els records..................................................49
A l’alba................................................................51
En una matinada primaveral...............................53
Al capvespre en la terrassa..................................55
La sorpresa d’una nova albada...........................57
II.-
El poeta immers...................................................61
Tot fa ja tant de temps!........................................63
Hui me mirat a l’espill.........................................65
Laboriosa escalada del temps.............................67
Per avatars fortuïts..............................................69
Tornaves a casa...................................................71
Mort ja no hi ets..................................................73
Quan més propera...............................................75
Deleres el vol alliberador....................................77
T’esperaven pinces i
bisturí................................ 79
Pot ser.................................................................
81
Pregunte al nostre entorn....................................83
Tan sols subtil tela..............................................
85
Calidoscòpic mar................................................
87
Silenci de Déu......................................................89